ARMILLARIA MELLEA

El fong Armillaria mellea és el causant d´una malaltía a les plantes sensibles que provoca la podridura del sistema radicular, la qual cosa mata la planta per inanició, ja que li impideix absorbir l´aigua i els nutrients del sòl. Les parts aèries de la planta afectada estàn lliures del fong, la qual cosa m´ha permès agafar esqueixos de les mateixes i reproduir-les a través d´empelts o de l´arrelament amb hormones, als primers símptomes d´afectació, abans de la seva mort definitiva.

 

L´Armillaria mellea és un dels majors problemes fitosanitaris del Jardí. Cada any és la causant de la mort d´una dotzena d´arbres i arbusts, que moren fulminats després de la brotació-floració primaveral. A mitjans de la Tardor surten els bolets de l´Armillaria devora la base del tronc dels arbres afectats.  Amb frequència, una vegada arrabassat l´arbre, segueixen sortint bolets durant anys als troços d´arrels que han quedat en terra. El fong es transmiteix per les espores que emeten els bolets. Si una espora cau a una ferida de l´escorça d´un arbre sensible, germina i comença a invadir-lo amb els filaments del seu miceli, que van menjant el cambium que és la part més nutritiva i tendra de l´arbre, formant un embull de filaments blancs-grisosos davall l´escorça. L´arbre afectat comença a anar malalt però segueix viu, fins que a la Primavera, amb el re-inici de la circulació de la saba, el fong també es reactiva i acaba matant l´arbre de forma fulminant, al no poder aquest alimentar els nous brots i flors.

 

 

 

Amb la mort de l´arbre no mor l´Armillaria sino que segueix creixent en el subsòl extenguent els seus filaments por les arrels més fines i, quan contacta amb l´arrel d´una altra planta sensible, l´envaeix també, extenguent-se pel subsòl com una taca d´oli, anant d´arbre en arbre. D´aquesta manera va matant totes les plantes que troba al seu camí, respectant únicament les plantes resistents o les mitjanament resistents, que són les capaces de sintetitzar anticossos vegetals contra el fong, de manera que, encara que són invadides per aquest, els anticossos destrueixen més o menys ràpidament al fong i s´atura la seva invasió.

 

És possible destruir el fong quan només està començant la invasió arrabassant d´arrel la planta afectada. Després s´han de cremar en el mateix clot totes les parts de la planta, sobretot la rabassa amb les arrels principals. En el càs d´una invasió major poc es pot fer, ja que el fong està en el subsòl i no es veu. La única manera d´acabar amb ell és sembrar una barrera d´arbres resistents, que impideixen la seva expansió.

 

 

 

En aquesta fotografía de la base del tronc d´un saüc, Sambucus nigra,  es pot veure el miceli blanc de l´Armillaria mellea que ha causat la podridura del sistema radicular i l´emissió d´arrels directament del cambium subcortical  que es dirigeixen cap a la terra, com estratègia per a sobreviure a l´atac del fong. El saüc estava pràcticament mort amb les fulles seques, però, al cap d´unes setmanes, rebrotà gràcies a l´emissió d´arrels directament del tronc.

 

A la següent llista he posat les plantes de les quals he comprovat per jo mateix la sensibilitat o resistència a l´ Armillaria. Les plantes amb resistència intermitja foren atacades per l´Armillaria i sobrevisqueren.

 

SENSIBLES

RESISTÈNCIA INTERMITJA

RESISTENTS

Acacia dealbata

Cryptomeria japonica

Acrocarpus fraxinifolius

Acacia longifolia

Eryobotria japonica

Anagyris foetida

Acacia trineura

Ficus carica

Buxus balearica

Actinidia chinensis

Persea gratissima

Buxus sempervirens

Adansonia digitata

Pyrus communis

Casimiroa edulis

Agave attenuata

Sechium edule

Ceratonia siliqua

Alnus incana

Sambucus nigra

Citrus aurantium

Annona cherimolia

Trachycarpus fortunei

Cydonia oblonga

Carica papaya

 

Cyphomandra betacea

Citrus paradisi

 

Fraxinus excelsior

Cedrus deodara

 

Juniperus chinensis

Cupressus arizonica

 

Juniperus virginiana

Erythrina caffra

 

Livistona chinensis

Eucalyptus gunnii

 

Lucuma mammosa

Feijoa sellowiana

 

Myrtus communis

Harpephyllum caffrum

 

Pinus pinea

Juniperus phoenicea

 

Pinus halepensis

Kigelia africana

 

Pistacia lentiscus

Lavandula stoechas

 

Psidium friedrichsthalianum

Leucaena glauca

 

Psidium guajava

Litchi sinensis

 

Prunus cerasus

Malus pumilla

 

Quercus ilex

Mangifera indica

 

Robinia pseudoacacia casque rouge

Morus alba

 

Tilia cordata

Opuntia robusta

 

 

Passiflora alata

 

 

Passiflora edulis var. edulis

 

 

Passiflora mollissima

 

 

Pistacia vera

 

 

Prunus amigdalus

 

 

Prunus armeniaca

 

 

Prunus avium

 

 

Prunus cerasifera

 

 

Prunus persica

 

 

Psidium littorale longipes

 

 

Quercus coccifera

 

 

Rosa ssp.

 

 

Sequoia sempervirens

 

 

Tamarix gallica

 

 

Thuia orientalis

 

 

Vitex agnus-castus

 

 

Vitis vinifera

 

 

 

PAGINA PRINCIPAL