JARDÍ   BOTÀNIC   MUNDANI

 

Fa ara exactament 24 anys que vaig comprar un hort de tarongers situat a la falda d´una muntanya del nord-oest de l´Illa de Mallorca. La meva idea era fer realitat el que havía estat el meu somni des d´infant: tenir un gran jardí amb arbres de tot el món. Quan el vaig comprar era una explotació hortofrutícola de cítrics. Posteriorment vaig adquirir dos horts més petits colindants amb l´anterior i una finca de muntanya.

 

L´hort-jardí està equipat amb un sistema de reg per goteig. L´aigua és molt calcària i ve d´una font de muntanya amb unes quantes hores setmanals de subministrament en propietat. A la part més alta de l´hort hi ha un gran depòsit cobert on hi caben unes 90 tones d´aigua i un altre depòsit més petit i obert d´ unes 10 tones de capacitat. D´aquesta manera el reg es fa per gravetat sense necessitat de cap maquinària de bombeig.

 

La seva extenció és de 4.823 m2, als quals s´han d´afegir els 2.051 m2 de la finca de muntanya. Les marjades o terraces mideixen 100 metres de longitud i una mitja d´uns 6 metres d´amplària.  Fa ja uns quants segles que foren aixecades les terraces on abans hi havía una suau i poc rocosa falda de muntanya.

 

El jardí està a la part baixa d´aquest turonet que forma part d´una muntanya més alta que continúa cap a la dreta. El paisatge és típicament de muntanya mediterrània amb pins blancs (Pinus halepensis), alzines (Quercus ilex ssp. ilex), oliveres centenàries (Olea europea), llampúdols (Rhamnus alaternus), mates llentiscleres (Pistacia lentiscus), ruda (Ruta angustifolia), ciprell (Erica multiflora), murta (Myrtus communis),  romeguer (Rubus ulmifolius), aritja (Smilax aspera),  heura (Hedera helix), ceba marina (Urginea maritima), crocus endèmic (Crocus cambessedesii),  unes quantes orquídies (Ophrys balearica, Ophrys fusca, Ophrys speculum, Ophrys bombyliflora, Spiranthes spiralis, Himantoglossum robertianum, etc.), allassa blanca (Allium triquetrum), celidònia  (Ranunculus ficaria), carritx (Ampelodesmos mauritanica) i altres gramínies (Oryzopsis miliacea i Brachypodium retusum), espàrecs (Asparagus acutifolius i Asparagus albus), falgueres (Adiantum capillus-veneris, Ceterach officinarum, Polypodium cambricum, Cheilanthes acrostica, Asplenium fontanum, Asplenium trichomanes ssp. quadrivalens, Asplenium trichomanes ssp. inexpectans, Asplenium azomanes, Asplenium majoricum, Asplenium X tubalense, etc.), estepes (Cistus albidus), aràcies (Arum italicum i Arisarum vulgare), cyclamen endèmic (Cyclamen balearicum) i un  llarg etc…

 

 

El clima és mediterrani molt suau amb poquíssimes gelades. La temperatura mínima mitja del febrer, el mes més fred, és d´uns 5ºC i la màxima mitja de l´agost, el mes més càlid,  és de 35ºC. Podría enquadrar-se dins una Zona climàtica 10a. La pluviometría mitja és de 791 litres/m2 anuals amb una forta concentració de pluges  dins la tardor. ( Pluja mitjana per estacions: Primavera: 145 litres/m2, Estiu: 97 litres/m2, Tardor: 352 litres/m2, Hivern: 192 litres/m2.) (Pluja mitjana per mesos: veure la gràfica).

 

La terra és calcària-argilosa i molt pedregosa. La fondària és molt variable segons la marjada. Hi ha zones on la terra és molt profunda amb 3 ò 4  metres de gruixa, mentres que a altres zones la roca calcària guaita per damunt la terra. Mai l´he llaurat. Poc a poc s´ha anat transformant en el que l´agricultura moderna anomena SÒL FORESTAL, amb plantes anuals i biennals, molsa ( Selaginella denticulata),  i compost natural procedent de la descomposició de les fulles caigudes dels arbres. Per al control de l´herba gaudesc de l´ajuda inestimable de 14 oques, que es passegen lliurament per tot el jardí. Les plantes que no es mengen les oques, com son l´heura, els romeguers, les vinques, etc, les vaig arrabassant amb una xapeta a mesura que néixen. A la foto es poden veure els tubs del sistema de reg per goteig.  En primer lloc a l´esquerra hi ha un Podocarpus neriifolius i darrera ell un Koelreuteria paniculata; a la dreta una branca d´alvocat i a continuació, devora les oques, un petit Litchi sinensis aconseguit per amugronament aeri.

 

Durant els primers anys vaig anar substituint els citrics malalts i els que anaven morint per altres arbres d´espècies diverses. Uns els vaig aconseguir per llavors duites per amics i per jo mateix de viatges per la Península, Illes Canàries, França, Portugal, Itàlia i  països exòtics com Kenia, India, Zanzíbar; altres per compra a vivers; altres per estaques i esqueixos arrelats procedents d´arbres que anava trobant a la mateixa illa i finalment, alguns aconseguits per compra de llavors per internet a EEUU (Pensilvania, Hawai),  França, Illa de la Reunió, etc…Dels més de 400 cítrics inicials en queden encara un centenar: tarongers, llimoneres, mandarins. A uns quants els he canviat l´espècia i/o varietat a travérs d´empelts: aranges sanguines, “chironjas de Puerto Rico”, Kumquats, Microcitrus, Limequats, etc..

 

     Opuntia amyclaea

Robinia pseudoacacia “Casque rouge”

    Fortunella margarita

                   Lucuma mammosa

                         Cereus peruvianus

        Erythrina caffra

      Cucumis metuliferus

       Helianthus tuberosus

Cyphomandra betaceae

Juglans nigra

                         Fragaria vesca

          Prunus avium

                     Eugenia uniflora

           Persea gratissima

    Opuntia linguiformis

                     Annona cherimolia

                         Allium triquetrum

                    Albizia lebbeck

                     Quercus pubescens

Passiflora alata

      Pyrus communis

 

Actualment hi ha arbres, arbutos i lianes d´unes 150 espècies diferents, sense contar les plantes naturals anuals, biennals i perennes. Entre els arbres i arbustos destaquen com molt ben adaptats els alvocats, xirimoiers, “lúcumos” del Perú, guaiabers comuns, guaiabers-fraula, guaiabers Càs, sapotes blancs de Mèxic, “zapotes amarillos”, “zapotes negros”, “pitangas” o cirerers del Surinam, carisses de Sudàfrica, mundanis o cedres rosats, pruneres de Sudàfrica (Harpephyllum caffrum), croton de Kenia (Croton dichogamus), “tamarillos” de Colòmbia, feijoes, maracujàs, arbre del coral sudafricà, un banian o figuera de Bengala, macadamies d´Australia, “chayotes” de Mèxic, etc… Hi ha també una extensa mostra d´arbres i arbustos de clima mediterrani i de climes més freds: sequoia gegant, podocarpus, teix, libocedrus, sabal palmetto,  phoenix dactylifera i canariensis, livistona de la Xina, boix balear, vimer, saboner de la Xina, varies espècies de roures i alzines, ginebrons, sivines, llorers, “viñátigos” de Canàries, murtes, pistatxers, cirerers, guinders, arboceres,  pereres, albercoquers, serveres, atzaroleres, nespleres, nisprers del Japó, figueres de moro, grèvols, codonyers, caquis, caquis de Sharon, figueres, noguers europeus i americans, noguers de Pecàn, avellaners, oliveres, freixes, ametllers, oms,  etc.. .

 

Quan em vaig animar a fer la pàgina web del meu hort-jardí, vaig estar pensant molts de díes quin nom posar-li, fins que em vaig decidir per l´arbre Mundani, Cedre rosat o Làzcar, Acrocarpus fraxinifolius, el més alt, exòtic i espectacular del jardí, que, a pesar de procedir de la India, Birmània i Malàsia, prospera magníficament en clima mediterrani. L´arbre Mundani és una lleguminosa tropical de creixement molt ràpid, les arrels del qual fitxen el nitrògen atmosfèric, de manera que el seu cultiu enriqueix la terra i afavoreix el bon desenvolupament dels arbres circundants. La seva fusta és de color rosat-grisaci amb puntets negres, usada per a la fabricació de mobles delicats. Es cotitza internacionalment com fusta preciosa. El tronc és recte i sense nervadures. No precisa ser podat, ja que s´autopoda de manera natural, caiguent per elles mateixes les branques inferiors. En clima tropical pot ésser talat als 10 anys, ja que a aquesta edat té una altària i una gruixa de tronc considerables. És resistent a la majoría de plagues. Per pròpia experiencia he observat que els insectes fitòfags no l´ataquen; tampoc és atacat pel fong radicular Armillaria mellea. De l´arbre Mundani original, procedent d´una llavor duita per uns amics de Kenia, he aconseguit dos fills clònics: un a partir d´una estaca arrelada directament en terra a un lloc on abans hi havía mort un altre arbre atacat pel fong Armillaria mellea i un altre a partir d´una estaca arrelada dins un cossiol amb hormones. Encara que el meu arbre Mundani  ha florit vàries vegades,  no ha quallat cap fruit. Sobrepassa en uns 10 metres els arbres circundants i es veu a un quilòmetre de distància, resaltant el seu color verd viu sobre el verd grisaci de les oliveres de la muntanya.

Veure fotos del Mundani, Acrocarpus fraxinifolius, a la Galería de fotos de Lleguminoses  -- >

 

 Els pròxims anys esper seguir dedicant-me a cuidar els arbres ja existents i augmentar la col.lecció amb altres espècies.