PLÀNOL EXPLICATIU DEL JARDÍ

 

Aquest plànol està basat en la imatge extreta de la pàgina web del Catastre del Ministeri d´Agricultura. Encara que aparentment el jardí sembli plà, en realitat està a la falda d´una muntanya amb bastanta pendent. Les terraces foren construides fa uns quants segles aixecant parets amb les abundants pedres de la muntanya i acumulant dins elles l´escassa terra calcària i pedregosa retinguda entre les roques.

El Jardí a vista d´ocell.

La foto està feta des d´un petit pujol que està a l´altre costat de la vall.

El jardí està per davall de les oliveres grises que ocupen la part mitja del pujol de l´esquerra i el seu limit inferior son les dues cases amb llurs respectius horts que es perllonguen cap a la dreta.

A l´esquerra limita amb un camí de muntanya escalonat, que discorre entre les cases. Per a arribar a l´entrada del jardí cal pujar 70 escalons a peu.

Està orientat cap a 266º (Oest), amb la part més baixa a 75 m.s.n.m. i la part més alta a 90 m.s.n.m.

El xiprer verd obscur que creix com una fletxa al centre de la imatge està a la marjada superior.

A la dreta de la imatge es veu la porció de muntanya molt empinada amb una gran riquesa d´espècies vegetals autòctones i endèmiques. A la part baixa d´aquesta porció creix un petit bosquet d´Ailanthus altissima assilvestrats d´uns 50 anys, on fa 60 anys era un olivar.

Aquesta foto, feta amb Zoom des del pujol oposat al jardí, mostra al centre l´altíssim arbre mundani d´uns 24 metres d´altària i 27 anys d´edat, que resalta amb el seu color verd clar damunt el gris de les oliveres, que marquen el límit superior del jardí. A la dreta del mundani es veu un jove roure, Quercus cerrioides, de 23 anys d´edat. Dues terraces mes avall, davant del mundani, es veu un altre roure, Quercus faginea, de 31 anys d´edat. A l´esquerra de la imatge, amagada darrera la gran capçada d´un Brachychiton populneum, es pot veure la caseta d´eines.

I per a acabar, en aquesta imatge feta també amb Zoom, es destría la porció de muntanya mediterrània, orientada cap a 343º ( Nord – Nord-oest ), amb la part més baixa a 74 m.s.n.m. i la part més alta a 120 m.s. n. m.  Està coberta per una espessa vegetació de pins blancs, alzines, ullastres, llampúdols, mates llentiscleres, murteres, carritxeres, xiprells, romeguers, aritges, esparegueres, Lonicera implexa, Urginea maritima, Viola alba ssp. dehnhartii, Ophrys fusca, Ophrys speculum, Spiranthes spiralis, Cheilanthes acrostica, Asplenium majoricum, Ceterach officinarum, Polypodium cambricum, Asplenium fontanum, Asplenium azomanes, Asplenium trichomanes, Osiris alba, Bellis sylvestris, Leontodon taraxacoides, Rubia peregrina, Clematis flammula, Arum italicum, Arisarum vulgare, Agrimonia eupatoria, Galium setaceum, qualque garrover, unes quantes figueres i les endèmiques Sibthorpia africana, Ophrys balearica, Crocus cambessedesii, Cyclamen balearicum, Carex rorulenta i Micromeria filiformis, etc…